Veteranos en servir pizzas al horno de leña al comensal (Miranapoli abrió en 1987), esta pequeña y autentica pizzería ha ido incorporando progrsivamente a su oferta nuevas especialidades y variaciones de las recetas tradicionales. Así, en un ambiente plenamente napolitano(los propietarios preceden de allí, y el comedor está decorado con fotos de la ciudad), conviven en una extensisima carta, más de un centenar de platos de raciones muy generosas, clásicos como los gnocchi a la campesina (rellenos de queso y cocinados con nata, calabacin, champiñones, pimiento rojo y cebolla) y originalidades como los ravioli al limón, y recetas de otras regiones italianas. Aparte de pasta y risotto, también preparan buenas piezas de carne y, por supuesto, pizzas, en las que también se sigue la combinacion entre sabores tradicionales, como la de 4 quesos-mozzarella, edam, gorgonzola y fontina-y otros más insolitos, como la de frankfurt, e incluso holísticos: la Maradona acumula 12 sabores y un huevo frito en el centro. El secreto de esas pizzas, explican, se basa tanto en el horno de leña como en el largo reposo al que se somete la masa. Cuentan además con una carta de vino exlusivamente italianos y, al mediodia, tienen dos menús diferentes a 9,50 €. Publicado en la revista Exit nº95 año 2008 de el Periodico.

Viñeta de el dibujante FERR. de la revista "EL JUEVES"                                                                                                                                                                                                                                                       Mencion de la revista"DESCOBRIR CUINA"                                                          como restaurante recomendado para comer                                                            pasta rellena.

Els italians són els nestres a l'hora de fer pizzes. Tot i que es tracta d'un plat d'origen humil, té els seus secrets. Cal tenir en compte moltes coses a l'hora de preparar-les perqué el resultst sigui òptim. Per exemple, la qualitat de la farina emprada en la massa, el llevat, el temp de repòs, la sal i en quin moment de l'elaboració s'afegeix i també el forn. I, és clar, la qualitat dels formatges, tomáquet i tot els ingredients corrents. Tenin en tot aixó en compte, cinc socis van empendre un viatge des de Naplos, per atterar a Badalona, on van obrir el Miranapoli. Disset anys desprès en queden dos, el Fortunato i el Giuseppe, i un diria que han aconseguit el que volien.Ofereixen un producte de quakitat, molt ben cuinat, sense que la butxaca dels clients se'n ressenti. Com s'acconsegueix, aixó?: Al Miranapoli tenen una formula clarisima: el menjar i les pizzes són una cosa popular.La pizza i la pasta són les estrelles de la carta, mentre que la beguda i les postres no han de disparar el pressupost. Els vins són italians i no superan els 8 euros. Si voleu apurar el de la casa és força accetaple. Malgarat no ser casolanes, algunes de les postres són realment delicioses, com un generos i suau tiramisú, i no passen mai de 4 euros. El Miranapoli s'alunya de la cuina minimalista i escassa tant en voga. No en surtireu amb un racó bit a l'estomac. Tipus de cuina: Malgrat provenir de Napols, la carta representa també altres ciutats d'Italia. Hi tobem tot tipus de salses i pastes (sembla que als napolitans als agraden més les salses roges i no paren tanta atenció a la pasta farcida, que és una de les espcialitats del Miranapoli). La cuina que fan també és creativa, ja que molts dels plats els han ideat ells.Ofereixen pastes dificil de trobar a casa nostra, com els caramelle amb café (en forma d'embocall de gran caramel que conté nous i gorgonzola amb salsa de tomáquet, ceba, nata, bacó i café) o amb taronja. O bé els girasoli popeye, farcits d'espinacs i mató. Les pizzes: Podeu triar entre 26 de diferents un dels reclam del restaurant, i veure com les amassen i les introdueixen al forn de pedra. Fins fa poc més de dos anys, eren els mateixos propietaris els que cuinaven i amassaven. A Italia, contra el que es pugui pensar, hi ha menys varietat de pizzes que aqui. I predominen les pizzes que nosaltres considerem més senzilles: margherita, marinara, quatre estacions i capritxosa. Molts dels ingredients que hi afegim a casa nostra es poden considerar una aportació pròpia, com el salmó, el blat o el menys comú allioli. I aquesta és una de les raons de l'rxit mundial de la pizza, la facilitat per adaptar-la als gustos locals. Plats recomanats: Podeu demanar una amanida de salmó fresc (no fumat) marinat. També us entraran molt bé els deliciosos "saccottini mentolati", una pasta farcida de formatges i pera amb salsa de menta, gorgonzola i nata. I, per descomptat, una bona prova de la seva mestria en la pizza és la quatre formatges. Els tipics carpaccios, risottos o escalopetes tampoc falten en una gran carta que conté 98 plats diferents. Ambientació: Auster. És un local sense grans pretensons que deixa que la cuina i el producte siguin protagonistes absoluts. Quan está ple podeu sentir-vos una mica estrets, ja que la taula més propera és a pocs pams. Tenen dues plantes, una per fumadors. Está ben situat, al bell centre de Badalona, tocant al populós carrer del Mar i a dos minuts de l'estació de Renfe. Atenció: Acostuma a omplir-se per la qual cosa és convenient reservar. La curiositat: Miranapoli és el nom d'una zona elevata de Nàpols des d'on es pot divisar tota la ciutat. Articulo escito por Santi Mínguez por la revista "que fem?" de la Vanguardia                                                          <<atras